En Gaspar Berbel Giménez, membre d’APTABEL i professor universitari a l’EUMediterrani (de turisme, màrqueting i logística) va assistir al  seminari Reptes en la formació universitària segons el col·lectiu ocupador: EL CAS DELS ESTUDIS UNIVERSITARIS EN INFERMERIA del 30 de setembre de 2020.

Objectius del seminari

  1. Oferir una visió general i actualitzada dels principals reptes de la formació universitària en Infermeria des de la perspectiva del col·lectiu ocupador (reflexió realitzada en una perspectiva internacional, encara que centrada en els reptes de l’entorn més proper).
  2. Presentar l’opinió del col·lectiu ocupador sobre l’adequació de la formació universitària en Infermeria amb base a un estudi de cas realitzat a Catalunya.
  3. Debatre sobre quins haurien de ser els àmbits de millora específics per a la formació universitària en Infermeria.

Conclusions, aportades per en Gaspar Berbel en base a la seva experiència com a professor universitari -a la UNAL, UAB, UOC, UNED, UPC i Mediterrani (UdG)-:

  • Les web universitàries de vegades no reflecteixen la realitat del centre.
  • Els alumnes es queixen d’assignatures que es solapen i la poca coordinació entre professors –sovint els professors ni coneixen el programa ni el que fa el company que, potser, ja explica o treballa continguts que un dóna (això va ser un aspecte abordat a la meva universitat aquest any passat per evitar solapaments a les assignatures de metodologia al grau de màrqueting.
  • Les metodologies són, sovint, poc pràctiques. A les meves assignatures sempre treballo amb dades reals, casos i dades reals, portem experts externs.
  • Hi ha poca informació sobre les sortides professionals. Aquí potser s’hauria de treballar més, donat que és important per motivar als alumnes.
  • No hi ha un seguiment de les sortides posteriors de l’alumnat “egresado”. Aquestes dades serien molt interessant de tenir i analitzar cada cert temps.
  • L’activitat d’investigació es clau en qualsevol disciplina, s’ha d’estimular molt més des de les universitats. És una tasca molt més contemplada en universitat públiques i en professorat contractat –no així en associats o en universitats privades. Què no investiguen aquesta gent?
  • Poca mobilitat del professorat, entre universitats. Això a la privada potser és una mica més complicat.
  • Poques innovacions tecnològiques, sovint els centres i docents encara no saben què significa un PLE o entorns d’aprenentatge personal –el futur de la formació passa per aquesta perspectiva.
  • Poca aplicació de competències pràctiques, molt examen de tipus teòric encara. Nosaltres a les assignatures de metodologia a Mediterrani ja apostem tots per proves pràctiques, on l’alumne ha de mostrar i desplegar competències sobre decisió, gestió de dades, ús d’SPSS o PSPP.
  • Taxes altes d’abandonament. Aquí es necessari un anàlisi o estudi integral de per què ocorre, vinculant-lo amb possibles variables que poden afectar com les conductes d’assetjament de tipus violent, entre d’altres.

La formació reglada, dins els centres universitàries, és complexa i requereix de enfocaments holístics i sistèmics, de treballar de forma conjunta –tots els professors i responsables- i de compartir experiències que puguin millorar l’experiència de l’alumne i del centre, no tot és potenciar les xarxes socials, la imatge corporativa i la generació d’expectatives –de vegades no reals. De fet, la primera expectativa que s’hauria de generar en un alumne és la de què està a un centre universitari on es requereix esforç, dedicació, hores, disciplina i respecte (i que haurà de posar en funcionament el seu sistema II del cervell de pensament lent, el més analític…).

Document final –conclusions– del seminari: http://www.aqu.cat/doc/doc_35623579_1.pdf

Share This Story, Choose Your Platform!