Sphinx –empresa francesa. El nom significa esfinx.

L'empresa fa 35 anys que està activa. S'anuncien com un conjunt d'eines que permeten avaluar la satisfacció dels clients, provar un nou producte o avaluar un nou mercat. A més, els nostres programaris s'ajusten perfectament a les necessitats del departament de recursos humans per mesurar la satisfacció dels empleats, el clima laboral, avaluació de formació i qualsevol estudi ad hoc.”. Per tant, se centren en la creació d'enquestes, la seva gestió, mitjançant la creació de llistes de distribució o panells propis que permeten un seguiment; a més d'oferir eines per analitzar les dades recollides, de manera quali i quanti, incloent, el que seria el seu punt fort, la comunicació dels resultats a través d'informes, dashboard, stories o infografies molt atractives. Els accessos als resultats es poden personalitzar segons el rol de la persona.

Un cop analitzada la seva web, vídeos promocionals i canal de YouTube, veiem que s'anuncien com a empresa per crear i analitzar dades, pretensió errònia o falsa. Les enquestes, tot i que sí que permeten l'ús de molts recursos gràfics i de disseny, no permeten la necessària recodificació i depuració prèvia d'eines més específiques. El DATAVIV, la part d'anàlisi de dades, permet, igual que la part de Crear enquestes, prestacions molt interessants a nivell gràfic i de format, així com l'ús de filtres dinàmics per segmentar de forma molt ràpida qualsevol de les cruïlles o taules sol·licitades. Però a nivell estadístic el que mostra és el valor aproximat de significació de creus bivariades, no així els valors prova ni els intervals dels efectes. Al gràfic s'observa una cruïlla entre departament (2) i avaluació general del curs, això seria una prova t, en cas que sigui una prova paramètrica –aspecte que Sphinx ni planteja i és essencial-, el output mostra un grau de significació aproximat, una variància inter i intra que no aportaria res a un informe de recerca o paper… falten, entre d'altres, dos elements clau perquè siguin resultats útils: el valor prova i l'interval de confiança de la diferència entre les mitjanes, sense això la prova bivariada i els resultats queden “coixos”.

A les anàlisis avançades, també molt centrades en aspectes visuals, de disseny, falten proves essencials, com la regressió logística, com l'anàlisi de fiabilitat –part que s'explica en assignatures de prospectiva, construcció de tests i estudi de mercats.

La pretensió d'eina idònia per a investigadors, per a TFM, tesis... queda curta i limitada a treballs simples i descriptius, tant amb mètodes d'enquesta com de preguntes obertes.

Al plànol d'enquestes ofereix dues opcions: DECLIC i IQ –més professional. Interessant quant a que a través dels seus menús, intuïtius i molt estil Windows, permet formular preguntes de formats i escales molt diferents, tant d'única com de múltiple resposta, el més interessant, sens dubte, són les possibilitats de customització, a nivell visual i de disseny, també l'ús de filtres –molt més fàcils d'aplicar i combinar que en altres eines gratuïtes com ara google Forms-, la possibilitat d'agrupar preguntes i de retocar respostes… Tot i que té les mateixes limitacions que altres eines a no permetre codificar les respostes per a una posterior anàlisi estadística, com seria indicar que ens doni un 1 en sexe femení i un 0 en masculí , en lloc de l'etiqueta textual de la resposta que després hauríem de substituir o canviar des d'Excel.

La part d'Anàlisi, DATAVIV, permet generar informes molt visuals i en formats diferents, pdf entre d'altres. Permet customitzar els outputs, gràfics, taules. Permet fer creus de forma senzilla, en deixar anar una segona variable sobre la interfície i opció de filtrar. Les respostes obertes també es grafiquen de forma similar, amb diferents opcions gràfiques -la més típica el núvol de paraules, com a l'eina Mentimeter. Permet graficar respostes obertes a manera d'una anàlisi factorial o dimensional, té opcions des de les quals corregir paraules mal escrites i assignar-les a les paraules principals, i permet, igual que amb les variables d'enquesta tancades, aplicar filtres a una sortida oa tot el informe.

Els informes es poden compartir amb altres persones, clients, col·laboradors… des de l'opció Les meves vistes se'n pot canviar la visualització –a infografia, a dashboard… Té opcions de multiplataforma, un botó Idioma des del qual es pot traduir a diversos idiomes el qüestionari, es pot generar una url per difondre en un mailing –a l'opció de Difondre.

A l'opció de Difusió i Recollida, al menú principal, es pot gestionar la recollida de dades. L'eina permet importar Excel de correus, a més de programar l'enviament d'una enquesta i el seguiment –recordatoris.

En definitiva, les eines que ofereix per crear, analitzar i comunicar dades és molt visual, el que més destaca i es diferencia d'altres opcions és que integra la creació, l'anàlisi –encara que sigui molt descriptiva i poc científica- i la presentació de resultats. Molt interessant per a investigadors novells que no han de fer anàlisis exhaustives o de recerca, i també per a ús pedagògic per la facilitat dús, opcions visuals i de disseny.

Sphinx té un canal a YouTube (Le Sphinx Iberoamèrica) per a parlants hispans, on es poden veure aplicacions i ús de Sphinx.

Un dels vídeos del responsable de Sphinx acaba dient “no cal ser professor d'estadística per fer servir aquest programari”. I crec que té raó, l'ús és intuïtiu i fàcil, però no serveix per fer recerca o anàlisis complexes, tampoc serviria com a referència de programari per a un paper o article científic, atès que no és un soft estadístic.

La meva valoració personal, com a docent, autor de materials diversos, tècnic en investigació i modelització de dades, a més de curiós i analista de qualsevol soft o aplicació que ajudi a investigadors, és que és una eina interessant per generar enquestes no professionals, amb moltes opcions per dissenyar-les, llançar-les, gestionar-les i fer un panell de consumidors, així com per descriure resultats descriptius amb outputs molt atractius i amb l'opció de aplicar filtres dinàmics que permeten intuir, dibuixar, la incidència de segones variables en el comportament duna distribució univariada o bivariada.

L'interès és més pedagògic, pot permetre –per allò atractiu i funcionalitat- que els alumnes es motiven més en lús de la tècnica denquesta, també en l'anàlisi preliminar què significa tabular i representar resultats descriptius. Però és del tot insuficient per substituir l'ús de soft estadístic com SPSS o PSPP, atès que no ofereix el nivell de detall i resultats que assignatures d'estadística requereixen. Si el preu per al context universitari és moderat sí que podria ser un complement interessant.