Nous reptes en la funció directiva
L'actual conjuntura de crisi (2010-2015) ─oculta, previsible, anunciada, maquillada, i finalment evidente─, al costat d'una economia en procés de canvi, ha fet que les empreses (individuals, petites, mitjanes o grans) tinguin la necessitat de ser més competitives.
El pas d'una economia industrial a una economia global basada en el coneixement requereix, sens dubte, d'inversió en TIC i en formació, com a factor determinant d'avenços en productivitat i creixement (Torrents, 2009).
El nostre context actual, independentment de la crisi ─sin oblidar el seu efecte com a element motivador i accelerador de transformacions, canvis, innovacions i mesures urgentes─, exigeix una reflexió sobre el paper, les funcions, les competències, i els nous reptes que té la funció directiva.
Alguns autors assenyalen com a part de la problemàtica, encara present en la majoria de líders, el fet que realitzen massa coses a el mateix temps, més del que són capaços, provocant en moltes ocasions resultats no esperats o negatius (Hauck, 2011). Conseqüència de la, encara, vigència de models tayloristes amb dirigents omnipotents i omniscients (que tot ho poden i saben).
Les actuals propostes, en relació a la nova figura o rol dels dirigents, se centren en reenfocar les seves funcions cap a l'acumulació de el coneixement, no cap a l'acumulació de control -enfoques més centrats cap perfils de líders facilitadors.
Líders conscients que no poden arribar a tot, no poden saber-ho tot, no poden controlar a totes les persones que conflueixen o intervenen en els seus projectes.
Líders capaços d'aprofitar la intel·ligència col·lectiva; capaços de crear entorns de confiança que fomentin la implicació, la creativitat i comunicació; capaços de facilitar nous coneixements i estimular sinergies.
El talent directiu (coneixements tècnics en gestió i direcció) és a més sinònim de capacitat per alimentar confiança. Segueix sent clau en el nou perfil de líders eficaços el domini de tècniques i eines que ajudin a crear entorns de cooperació i comunicació efectiva.
- La confiança és, en aquesta dimensió, un brou de cultiu emocionalment indispensable en el treball.
De el comandament, controlo i ordeno, als nous rols
La conjuntura actual requereix responsables amb noves competències. Una de les més importants és l'ocupació d'eines i sistemes de comunicació amb base tecnològica, que permeten obtenir avantatges competitius a l'incrementar l'eficàcia i eficiència en molts processos.
- Els processos de benchmarking resulten més operatius i factibles; la gestió de xarxes de contactes (clients, proveïdors, col·laboradors ...) és menys costosa; les opcions i eines per treballar desenvolupaments de forma compartida a la xarxa són més accessibles i nombroses; la possibilitat de pilotar la gestió de productes i serveis, arribar a més públic i gestionar millor els nostres contactes és, gràcies a les TIC, exponencialment major a la de fa molt pocs anys.
Una altra competència important és la gestió emocional i les accions dirigides a modificar la disposició emocional de col·laboradors o treballadors.
- L'autoconeixement permet que coneguem els nostres punts forts i zones millorables (en què ha d'intervenir directament i què ha de delegar) és una de les competències claus de l'lideratge actual.
Assumir funcions de coach és fonamental en un responsable de el desenvolupament de persones.
- Desenvolupar la capacitat d'entrenar equips, de proveir noves creences i actituds, i de dinamitzar aspectes essencials de la seva responsabilitat com a líder.
Un responsable de persones no ha de ser un emissor d'ordres.
Requereix estar preparat per gestionar canvis en què no pugui estar en primera línia. Ha de ser capaç d'expandir-, d'obrir la seva autoritat, fins i tot cedir-la (l'autoritat, no la responsabilitat) a equips que liderin nous productes, àrees de treball, mercats, persones.
- Liderar, dirigir, no és una funció solitària, d'una persona o responsable. Repartir el lideratge és una de les formes de dirigir i gestionar les noves realitats laborals.
De el comandament i control -direcció de dècades pasadas- s'ha passat a la capacitat de gestionar informació, dades, inputs, en benefici dels empleats i de l'organització.
- Llàstima que encara hi ha qui no ho sap o no vol veure-ho.
En l'ebook direcció de segle XX i XXI trobaran un repàs profund pels corrents i paradigmes que emmarquen els actuals estils de dirigir -Liderar equips i organitzacions. Disponible en http://www.aptabel.com/producto/modelos-de-direccion-y-factor-humano-siglo-xx-y-xxi/
